EL MON PER UN FORAT
Vet aquí una vegada una tortuga que vivia en un jardi d’una casa abandonada.
Era molt poruga i sempre estava amagada dins la seva closca. Només sortia quan tenia gana.
Com el jardí cada cop es feia més gran i bonic, van entrar altres animals i entre ells, un eriçó que sempre se la mirava.
L’eriçó es va enamorar de la tortuga i la cuidava i li deia coses agradables però la tortuga mai li contestava tot i que estava molt a gust amb l’eriçó.
- Tenim moltes coses en comú tu i jo- deia l’eriçó_ per exemple els dos portem un escut per estar ben protegits.
L’eriçó li explicava moltes coses però mai s’atrevia a dir-li que l’estimava molt i estava enamorat.
Un dia la tortuga es va apropar a l’eriçó i li va dir:
-em podries fer un favor.
I l’eriçó molt emocionat li va dir que sí.
- És que m’agradaria molt que em fessis un foradet al damunt de la closca.
L’eriço li va fer el foradet amb molta cura de no fer-li mal.
I des d’aquell dia, la tortuga no sortia de la closca mai perque podia veure el mon per aquell foradet.
L’eriçó es va posar cada cop més trist i trist i trist
Amb el pas del temps es va posar molta pols i brutícia en el foradet de la tortuga i , és clar, ella havia de sortir quan ningú la veia.
Un dia l’eriçó no va veure que la tortuga estava d’esquena amb el cap a fora i l’eriçó es va apropar i li va dir a la closca:
-T’estimo tant tortugueta meva però tinc tanta vergonya de dir-t’ho a la cara.
Llavors la tortugueta es va girar i va passar la cosa més meravellosa que havia pasat mai en aquell jardi.
La tortuga va parlar i li va dir
- Tot això que em dius, eriçó bonic, no m’ho diries a la cara? Ara que el foradet ja no em serveix, torno a treure el cap cada cop més sovint. Em sembla que no em posaré vermella. Ho provem i m’ho tornes a dir?
La tortuga i l’eriço per fi van perdre la vergonya i van poder ser feliços junts per sempre.
La timidesa
